La Llei de Propietat Horitzontal assenyala en el seu article 13.2 que el president serà anomenat entre els propietaris: mitjançant la seva elecció i seguint un torn rotatori, o bé amb la realització d’un sorteig.  Aquestes fórmules, per tant, són igualment legals, establint la normativa que l’esmentada elecció s’haurà de dur a terme amb l’acord majoritari de la junta de propietaris.

De la mateixa manera, els Estatuts de la comunitat poden fixar la forma de designació del president, o acordar-se en la mateixa junta de propietaris. L’ elecció d’una forma de designació ha d'ésser unànime per tal que pugui constar als Estatuts. En aquest cas, l’acord tindrà validesa per el futur i  serà vinculant per als propietaris i nous compradors. Si s’arriba a un acord puntual per part de la junta, només caldrà la majoria i no es mantindrà en el futur. A més, si cap copropietari s’oposa en les següents eleccions, l’acord es considerarà vàlid sense necessitat d’arribar a nous pactes.

El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha fixat doctrina en relació a la usucapió contra tabules (adquisició de la propietat per al seu ús continuat durant cert temps, en contra de l'expressat en el Registre de la Propietat) declarant que regeix el disposat en l'art. 36 de la Llei Hipotecaria enfront de l'establert en l'art. 1949 del Codi Civil, ja que aquest últim s'ha de considerar derogat. Segons la sentència de la qual és ponent el magistrat Antonio Salas Carceller, l'Audiència va declarar en relació a la usucapió que no es podia admetre tal mètode d'adquisició en el present cas, donat que es tractava d'una prescripció ordinària que -segons l'esmentat article 1949- requeria que l'usucapien, a la vegada, tingués el títol inscrit a favor seu sense plantejar-se  el problema de l'actual vigència de l'esmentada norma. 

Per parlar sobre el dret del menor a ser escoltat en un procediment judicial hem de començar mencionant la Convenció sobre els Drets dels Infants adoptada per l’Assamblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, de la qual Espanya en forma part. La Convenció manifesta a l’article 12 que els estats garantiran als infants que estiguin en condicions de formar-se un judici propi el dret d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afectin i que es tindran degudament en compte les seves opinions en funció de la seva edat i maduresa. Així mateix, se’ns indica que per poder complir aquest objectiu es donarà, en particular a l’infant, l’oportunitat de ser escoltat en tot procediment judicial o administratiu que l’afecti.